Menorca Film Festival 2017

0

Del 17 al 23 de juliol es va celebrar el Segon Festival de Cinema de Menorca, un projecte encara jove (tot i que abans hi havia el MÈDIT, Festival de Cinema Mediterrani de Menorca, de l’associació cultural del mateix nom) que té com a fil conductor les illes, les Balears (evidentment), i el mar. Hem assistit a totes les projeccions i activitats que ens ha estat possible seguir, i hem de reconèixer que hem quedat francament satisfets amb el que hem vist, tot i que  encara hi ha detallets per polir.

La gràcia principal del programa són els espais a l’aire lliure en què es duen a terme les projeccions: la plaça de la Catedral, el pati de convent de Santa Clara, les Pedreres de s’Hostal… Marcs atractius per degustar bon cine, però que no deixen de tenir els seus inconvenients: la immersió en la pel·lícula mai serà com la d’una sala de cine si de tant en tant la pantalla es va movent pel vent, vas sentint gent que parla pel carrer, o una moto que passa a prop et tapa una línia de diàleg.

PERE CATALÀ

L’aposta forta d’aquest festival són els curtmetratges: hem vist produccions de temàtiques i estils ben diferents, algunes realitzades per professionals amb gran trajectòria (com Sorogoyen, que ha guanyat el premi Illes en Curt per Madre) i altres per cineastes que presentaven el seu primer curt (com Laia Foguet, que s’ha endut el premi Balears en Curt per Su).

Fora de competició s’han pogut veure també una sèrie de pel·lícules per a tots els gustos, seleccionades amb molt bon criteri i també amb un cert grau de risc: comèdies franceses com Victoria, debuts sorprenents com Estiu 1993, la coproducció franconipona d’animació muda La tortue rouge, la curiosa combinació de gèneres iraniana A Dragon Arrives!, el documental sobre el cavall que va protagonitzar el primer zoòtrop, o la proposta més “juvenil” Melanie. The Girls with All the Gifts. Totes elles inèdites a l’illa (i algunes a bona part de l’estat).

També volem fer esment a la taula rodona de dones, cinema i tecnologia, en què es van tractar temes com els rols que desenvolupen les dones en la indústria cinematogràfica, la conciliació de la vida familiar i la feina, els entrebancs que pateixen moltes professionals per arribar a una posició “privilegiada” dins de la indústria, la influència en els nens dels estereotips de les pel·lícules d’animació infantils, o la urgència de canviar la presentació “natural” de certs rols. Aquests temes sovint anaven a parar als principals problemes de la indústria cinematogràfica: la pèrdua d’espectadors a les sales, les dificultats de producció i distribució de molts projectes, i la necessitat de reinventar el sector per atreure els consumidors més assidus a les plataformes digitals.

IMG_20170722_114013046A banda de tot això, volem destacar la iniciativa Cooking Films: al Mercat des Peix, cada dia un xef diferent preparava tapes que reproduïen un plat d’una pel·lícula (Tea Time, The Hundred-Foot Journey, Priorat, Bottle Shock i Babette’s Feast). Encara que els plats s’haurien degustat més còmodament en un altre espai, la idea d’unir cinema i gastronomia dóna molt de joc i segur que es repetirà l’any vinent.

D’una manera o altra, un ambient “de cine” impregnava Ciutadella. Una raó més, i de pes, per visitar l’illa i gaudir de la seva cultura.

Comparteix.

Sobre l'autor

Ainhoa Rubio

Ha vist el tango de Scent of a Woman quaranta vegades

Deixa un comentari