Molly’s Game: el centre de l’univers és una taula de pòquer

0
Any: 2017
País: Estats Units
Direcció: Aaron Sorkin
Protagonistes: Jessica Chastain, Idris Elba, Kevin Costner, Michael Cera, Jeremy Strong

Ambicions, addiccions, olor de rom i gerds, una branca.

Poc més de tres anys després de la publicació del llibre autobiogràfic de Molly Bloom, la reina del pòquer, podem veure’n l’adaptació cinematogràfica. Molly’s Game recorda inevitablement a The Wolf of Wall Street (Martin Scorsese, 2013). Ara bé, és menys excessiva, cosa que significa que agradarà a més tipus de públics.

Tenim un personatge fort que ens ensenya amb el cinisme pertinent els tripijocs d’un dels sectors més podrits de la societat. I sort que ho fa amb aquest humor i a un ritme endimoniat, ja que parar-s’hi a pensar gaire seria esgarrifador.

El guió és intel·ligent, les actuacions de premi, la direcció dinàmica… Com a punt no del tot positiu, em queda la sensació d’estar donant massa voltes allà mateix i passar de puntetes pels temes que farien quedar pitjor la protagonista.

I un avís: aneu ben desperts al cine, ja que entre la veu en off i els diàlegs accelerats quasi es podrien comptar amb els dits d’una mà els moments en què passen més de cinc segons sense que algú digui res.

80%
80%
BONA

La frase: quan un psiquiatra diu «és increïble com de ràpid s’avança quan no es cobra per hores».

El personatge: l’únic irlandès (Chris O’Dowd) que juga a pòquer amb els russos.

L’escena per al record: la partida en què un error t’inverteix la ratxa.

  • Puntuació dels usuaris (3 Vots)
    8.7
Comparteix.

Sobre l'autor

Jordi Català

Deixa un comentari